REDESCOBREIX LA FONT PICANT

Foto extreta del diari Avui

Sota aquest títol els dies 2 i 3 d’octubre d’enguany es van aplegar molts Argentonins als actes organitzats per diferents organismes tant privats com públics.

Crec que podem assegurar que la Font ha aglutinat esforços per part de molta gent.  No en va des de l’any 1976 que es van fer actes reivindicatius a favor d’aconseguir que la font pogués quedar definitivament pel Poble, s’han anat dedicant molts esforços i treballs.

Una tasca col·lectiva  que ha aglutinat gent de diverses formes de pensar. Una tasca col·lectiva  que ha anat sumant esforços al llarg de molts anys. Uns amb més èxit que d’altres, però tots  importants. Diumenge dia 3 a la Font se celebrava un acte important. la reobertura de la Font i amb aigua “picant”. Treball i esforç, tal com he dit, per part de molta gent.

I la celebració no només era per Argentona sinó per la comarca. Aquest diumenge vam poder gaudir d’un espai de relació, comunicació i festa on hi varem veure gent  de totes les ideologies i edats diferents. Tots ens sentíem  una mica nostra la Font Picant: quants records i quantes vivències!! Tothom ho celebrava.

No puc pas deixar d’esmentar que no tot han estat flors i violes. Els diferents equips de govern d’Argentona així com diversos col·lectius  han anat posant el seu gra de sorra, uns fent uns plantejos i altres de manera diferent, tots  volien aconseguir que la Font pogués arribar de veritat a ser del Poble. Tots la volíem. Però ha costat!  Ha costat esforços, reunions, discussions, diners...

Recordo quan al final, durant l’època del govern d’Entesa i PSC van aconseguir poder arribar a un acord amb els propietaris de la Font.

La Font podia arribar a ser definitivament pel poble, sense  urbanitzar  res dels seus voltants ( com algun grup polític havia plantejat) a  canvi d’una permuta d’uns terrenys de propietat municipal. Decisió per alguns criticada i per altres una gran solució per arribar a on som avui: poder tenir la Font definitivament pel Poble. No és fàcil acceptar de vegades que “qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa” i prendre  decisions sovint comporta el seu sacrifici. Un gran sacrifici que ha donat els seus fruits al cap d’uns quants anys.

Penso que ens hem de felicitar. Podem estar contents i orgullosos d’haver arribat a bon port amb les aportacions i el treball col·lectiu. La unió fa la força. Per molts anys!!!

Mª Rosa Masó